Els derivats de IMESA es van fabricar a mitjans dels anys  80 a La Corunya (Galícia). L'empresa IMESA, en principi es dedicava a les maquines recreatives i és fàcil suposar que la idea de fabricar aquests vehicles va sorgir de la necessitat del trasllat d'aquestes maquines.

El projecte inicial era adaptar el Seat Ritmo, però com Seat el va substituir pel Ronda, va haver de canviar-se els plans per utilitzar els Seat Ronda LD de 1714 cm3 i 55 CV. Alguns anys més tard, quan el Ronda es va deixar de fabricar, es va substituir pel Seat Màlaga. IMESA muntava en les seves furgonetes els pilots posteriors del Seat Panda.

En aquella època Seat encara col·laborava amb diverses empreses semiartesanals, facilitant-los els vehicles a mig muntar i el material necessari. Fins i tot s'utilitzava la pròpia xarxa de concessionaris de SEAT per distribuir alguns d'aquests models especials.

Quan Volkswagen es va fer càrrec de Seat, es va deixar de subministrar aquests materials, perquè ells no tenien cap interès en aquesta classe de projectes d'empreses alienes, així que poc temps després es va abandonar la producció i IMESA es va dedicar a fer altres tipus de treballs, com era la conversió per a transports isotèrmics dels autobastidors de les Citroën C15.

IMESA utilitzava la fibra de vidre per construir gran part de la carrosseria, d'aquí el seu eslògan “La furgoneta que mai s'oxida”. Aquesta furgoneta es va fabricar en les versions tancada, semiacristallada, i Pick-Up biplaza.

La zona de càrrega de la Pick-Up es podia protegir, cobrint-la a qualsevol moment, amb un sostre de fibra de vidre.