Seat 1400 Més informació


EL NAIXEMENT


A conseqüència de l'envelliment del parc automobilístic en la dècada dels 50 i tenint en compte la escassetat de divises, existia una autèntica necessitat de turismes de fabricació nacional per ser utilitzats com a cotxes oficials, taxis o com a vehicles d'ús particular de la incipient classe alta d'aquells anys.

El SEAT 1400 va ser el primer model fabricat per SEAT sota llicència Fiat entre 1953 i 1964. Les primeres unitats van ser assemblades usant les peces procedents d'Itàlia i en la seva producció va  intervindrà part de la plantilla de l'antiga Hispano Suïssa recol·locada en la nova Seat.

El Seat 1400 era idèntic al Fiat 1400/1900 (tipus 101) de 1950. Es tractava d'un automòbil molt atractiu, ampli i innovador perquè era el primer Fiat concebut amb una carrosseria autoportant produït en sèrie, amb un resultat econòmic i altament robust. 

Des de la primera sèrie que va sortir de la cadena de muntatge de la Zona Franca de Barcelona en 1953, es pot observar que la carrosseria tipus “Pomtón” i els seus interiors s'inspiraven en els automòbils americans de l'època.

Entre les seves característiques, destaquen la gran quantitat de embellidors i cromats inspirats en les tendències de la moda dominant i procedent d'Estats Units. Tal vegada, el motiu era la necessitat que tenien els italians d'utilitzar capital i proveïdors nord-americans per treure endavant la producció de les seves factories després de la seva derrota en la segona guerra mundial. 
Amb una producció diària de 5 unitats va començar la producció del Seat 1400, del model primitiu es van construir exactament 2500 automòbils.

Encara que la majoria dels Seat 1400 van ser de carrosseria sedán, van existir múltiples variants, familiars 5 portes acristal.lats o tancats (furgoneta), allargats (limusina), ambulàncies, fúnebres, petites furgonetes per intentar pal·liar la demanda de vehicles industrials i fins a un descapotable Sport Spider dissenyat pel carrosser català Pedro Serra.


VERSIONS


SEAT 1400

La primera versió del Seat 1400 va començar a sortir de la cadena de muntatge el 13 de novembre de 1953 i en total es van fabricar 2.114 unitats i la major part de les peces procedien d'Itàlia. El motor de 44 CV li permetia aconseguir els 120 Km/hora. En aquesta primera versió els cromats exteriors encara tenien poca presència, doncs es van ser incrementant en les versions posteriors.

SEAT 1400A

En la primavera del 1954 va aparèixer la segona versió, el SEAT 1400-A, de la qual es van fabricar 30.990 unitats fins a l'any 1956. El motor va passar a tenir 50 CV i la velocitat aconseguia els 125 Km/h. D'aquesta versió es van realitzar 3 sèries (anys 1954, 1955 i 1956) que principalment es diferenciaven en la calandra. Els cromats van anar en augment, es van substituir els grups òptics posteriors i s'engrandeix la lluneta posterior, entre altres modificacions.

La segona sèrie encara tenia més cromats, sobretot en la calandra i en les dues aletes posteriors, les quals van ser modificades per incorporar les característiques cues i uns nous grups òptics posteriors. En la tercera sèrie, la de 1956, la presa de gasolina va passar a ser exterior.

Les modificacions del motor li van permetre disposar d'una potència de 50 CV, amb el que la velocitat màxima era de 125 Km/h.


SEAT 1400B

En diciembre de 1956 apareció la versión SEAT 1400-B, más americanizado y con más cromados todavía, esta versión también incorporaba neumáticos de banda Blanca, luna posterior, pero lo que más caracterizaba a esta versión era el faro antiniebla en el centro de la calandra.

Al desembre de 1956 va aparèixer la versió SEAT 1400-B, més americanitzada i amb més cromats encara, aquesta versió també incorporava pneumàtics de banda Blanca, lluna posterior, però el que més caracteritzava a aquesta versió era el far antiboira al centre de la calandra. 

Aquests canvis van ser molt lleus si es comparen amb els que mostrava a partir de desembre de 1956 una nova sèrie del 1400-B. El seu aspecte extern era encara molt més americà, si és que era possible i de fet, el Buick Century Riviera del 56 té molts elements estètics comuns. L'abundància de cromats fins a l'exageració, els pneumàtics de banda blanca, l'oferta de sèrie de models amb pintura en dos tons o la lluna posterior panoràmica feien d'aquest vehicle un autèntic "haiga" a l'europea.

SEAT 1400B especial

La segona sèrie d'aquesta versió, denominada, 1400-B Especial, va aparèixer en 1958 i mantenia la mateixa carrosseria, però augment la potència a 58 CV, desenvolupant una velocitat de 135 Km/h. En 1958 es modifica el quadre d'instruments incorporant el velocímetre "de cinta" que s'assemblava bastant a un termòmetre. Per això a aquesta versió també la hi va conèixer com SEAT 1400 "mercuri". 

Entre 1956 i 1959 es van fabricar 17.053 unitats, sumant les del 1400-B i 1400-B Especial.


SEAT 1400-C

I finalment, en 1960, va aparèixer la versió SEAT 1400-C, amb una carrosseria totalment diferent i que després s'utilitzaria pel SEAT 1500.
Això vènia motivat pel cessament de fabricació del Fiat 1400 i 1900 (tipus 101) que va ser substituït pel Fiat 1800 i 2100 (tipus 112).

Com a part dels acords entre Seat i Fiat, Fiat va desenvolupar  per SEAT una variant específica del nou tipus 112 que aprofités el major part de components ja en producció a la factoria de Barcelona. Aquesta variant comptava amb tot el conjunt mecànic davanter de l'antic 101; el pont davanter amb suspensió per molles sobre el qual s'incorpora inicialment el motor de quatre cilindres 101A de el Fiat 1400 B Especial juntament amb una transmissió adaptada i un pont posterior simplificat amb fre a la transmissió. Malgrat ser un model completament nou es va mantenir la denominació 1400 referent a la cilindrada, amb el cognom "C" en congruència amb les sèries anteriors ja que mantenia la mateixa mecànica.

La seva línia "americana", obra de l'enginyer Dante Giacosa, abandonava les línies pontón del Fiat/SEAT 1400A/B en favor de la tendència de disseny italià de finals dels 50. 

El motor rendia ja un 25% més de potència que en el 1400 original i de moment, no estava tan inframotoritzat com pogués semblar des d'una perspectiva actual, doncs la potència era fins i tot més elevada que la de models europeus similars com el Opel Rekord 1500 (50 CV DIN) o el Ford Taunus 17 M (55 CV DIN).

El 1400-C va començar a vendre's al febrer de 1960 a un preu de 160.000 pts (amb cert retard sobre les previsions per l'arribada tardana de peces des d'Itàlia) i en total, van ser produïdes 47.284 unitats i 1602 de la versió familiar.

La seu arrencament era fàcil. El estàrter era manual que era l'habitual en aquella època i per a l'engegada s'usava la mateixa clau de contacte, la qual cosa llavors era bastant inusual. En les versions anteriors i en els dies d'intens fred, l'engegada podia plantejar problemes en requerir bastants girs del motor d'arrencada i per tant una bateria en bon estat.

Quant al quadre d'instruments, aquest era sorprenentment complet. Velocímetre, contakilòmetres total i parcial, pressió d'oli amb llum d'alarma, temperatura de l'aigua i indicador de llums, llum de funcionament del ventilador anterior de la calefacció i del ventilador posterior, ja que la finestra posterior rebia aire calent per desentelar-la, refinament aquest raríssim i molt útil en una època en la qual faltaven anys per a l'aparició de la luneta tèrmica. També hi havia un potenciòmetre per regular la intensitat de la llum del tauler i aquest últim té interruptor propi, independent del general de les llums. Disposava d'un accelerador manual, cosa avui desapareguda. En definitiva, era veritablement cotxe de gamma “alta” en quant a instrumentació i refinaments. 

Per solucionar la duresa de la direcció, el 1400 C estava equipat amb un volant de gran radi que li permetia tenir major braç de palanca i encara així, les maniobres d'aparcament exigien un esforç que avui resultaria inadmissible. L'altura superior del cèrcol del volant quedava a meitat del parabrisa, de manera que tenint en compte l'altura mitjana de l'espanyol en aquelles dates, no era estrany trobar conductors que conduïssin mirant per sota del cèrcol del volant.

Els seients, a diferència dels 1400 anteriors, eren molt còmodes, eren veritables butacons, el davanter, a pesar que el seient era corregut, la qual cosa permetia que un nen anés al centre (llavors no hi havia encara consola central i els nens podien anar en qualsevol lloc), però els respatllers eren independents i d'inclinació regulable.

Àmplia guantera, borses en les portes, finestreta derivabrises, ventilació independent als peus de cada passatger davanter i altres detalls ho feien un cotxe còmode i ben equipat, que excepte per l'enorme volant, resulta molt agradable. 

El canvi de velocitats estava situat en el volant i encara que la seva suavitat no era la seva principal virtut es comportava correctament. No es tracta d'un cotxe esportiu amb grans acceleracions però mantenia molt bé els 90-100 Km/h a mig gas. 

Encara que avui serien inadmissibles, les seves prestacions eren bones per a la seva època. Els frens eren de tambor i no de disc, el motor era massa just per al pes del cotxe, els estrets pneumàtics diagonals estaven molt per sota dels actuals baixos i amples pneumàtics radials d'avui, la direcció de cargol sense fi no és el mateix que les actuals de cremallera i les suspensions..... no obstant això per a la seva època era un bon tragamilles. L'aparell de radio “Marconi”, que solia equipar el cotxe, ens podia fer companyia durant el viatge, però al engegar-lo calia esperar un parell de minuts per que les vàlvules s'escalfessin, doncs encara no s'havia inventat el transistor i menys els circuits integrats. 

Segons els catàlegs de l'època el seu consum era de 9,5 litres als 100 kms, però aquesta xifra era una mica irreal, doncs l'habitual eren 11 o 12 litres. 

Del SEAT 1400 C es van arribar a fabricar 48.716 unitats distribuïdes per models i anys segons la següent taula:

1960 1961 1962 1963 1964 TOTAL
1400 C 6.576 13.404 11.727 9.704 5.693 47.284
1400 C Familiar - - 257 676 669 1.602
TOTAL 6.576 13.404 11.984 10.372 6.372 48.716


Les dades tècniques segons les versions eren:

CARACTERÍSTIQUES SEAT 1400 SEAT 1400 A SEAT 1400 B SEAT 1400 B Especial SEAT 1400 C SEAT 1400 C Familiar
Tipus de motor Gasolina, 4 cilindres en línea
Diàmetre x Carrera 82 mm x 66 mm
Cilindrada total 1.395 cm3
Compressió 6,7 a 1 7,5 a 1
Distribució 8 vàlvules en culata, 1 arbre de lleves lateral mogut per cadena
Nº de soports del cigonyal 3
Alimentació Solex o Weber de aspiració invertida amb estárter manual
Refrigeració Líquida, amb ventilador mogut per corretja. Bomba centrífuga
Lubricació Per bomba, accionada per arbre de lleves. Pressió de 2,5 a 3 Kg/cm2
Embrague Monodisc en sec
Canvi Manual de 4 velocitats, més marxa enrera. Primera no sincronitzada.
Reducció del grup 4,44 a 1 (9/40)
Tipus de tracció Posterior
Suspensió anterior Independient, trapezi deformable amb molles i amortidors telescòpics Independient, trapezi deformable amb molles, amortidors telescópicos i barra estabilizatora transversal
Suspensió posterior Por eix rígid, amb molles, amortidors hidràulics telescòpics i ballestes longitudinals
Tipus de pneumàtics 5,90 x 14
Frens anteriors / posteriors Tambor / Tambor
Direcció Cargol sensafi i corró
Llarg x Ample x Alt (mm) 4.240 x 1.655 x 1.575 4.465 x 1.620 x 1.431 4.480 x 1.600 x 1.435
Pes 1.130 Kg 1.150 Kg 1.240 Kg
Capacitat del depòsit 55 litres 60 litres
 
RENDIMENTS SEAT 1400 SEAT 1400 A SEAT 1400 B SEAT 1400 B Especial SEAT 1400 C SEAT 1400 C Familiar
Potència màxima 44 CV a 4.400 rpm 58 CV a 4.600 rpm
Velocitat màxima 125 Km/h -- 135 Km/h
Consum mitjà 10,5 litres cada 100 Km -- 10 litres cada 100 Km
 
PRODUCCIÓ SEAT 1400 SEAT 1400 A SEAT 1400 B SEAT 1400 B Especial SEAT 1400 C SEAT 1400 C Familiar
Anys de fabricació 1.953 a 1.954 1.954 a 1.960 1.956 a 1.959 1.960 a 1.964 1.962 a 1.964
Unitats fabricades 2.114 30.990 17.053 47.284 1.602
Total Unitats fabricades 99.043

Nota: Els taxistes i altres col·lectius solien substituir el motor original, de gasolina, per un dièsel. Les empreses Matacas i Enmansa es dedicaven a això.